Hola a tot@s,
Al despertar-nos avui ens hem quedat molt sorpresos del que teniem al voltant, i es que de dia les coses es veuen molt diferents! Hem dormit dins del canyo de Tsengi. Teniem unes vistes impresionants de bon matí. El que no sabiem es que allò seria un tastet del que ens trobariem més endevant.
Com que no ens entrava l'esmorzar hem decidit anar a Kayenta (dormiem a unes 3 milles d'allí), on hem trobat una cafeteria autèntica, que la portaven els navajos! Un cop asseguts hem vist entrar un munt de personatges genuins que portaven els complements típics navajos (creiem que és el seu bar de retrobament). Hem menjat molt bé, tot i que cal dir que els Navajos són gent molt reservada i poden semblar estranys.
Després vam decidir agafar uns entrepans pel que pogues passar, ja que anavem al parc del Monument Valley, i no sabiem si trobariem algun lloc asequible per les nostres butxaques per poder menjar allí.
De camí, comencem a percebre de lluny la majestuositat de les impressionants torres vermelles que s'aixecaven a la llunyania. De prop encara són més sorprenents, sembla mentida que algun dia tot allò fos plà i que en les esquerdes que s'orgiren en aquella zona, com si d'escultors es tractés es formessin aquelles estructures, on cadasquna d'elles rep un nom.
Al entrar dins el parc natural, ens ha sorprès que s'accedis a tot amb cotxe, a través de camins de terra. Amb el nostre Chrysler hem fet el nostre tour particular de 2 hores. Desprès tocava dinar, i hem trobat un lloc molt especial, amb unes vistes privilegiades per menjar el nostre entrepà. A vegades no calen grans coses per sentir-se especial, avui ha estat així. Us deixo algunes fotos més avall perquè pogueu gaudir-ne tant com nosaltres!
Un cop dinats tocaba abandonar aquell lloc tocat pels Deus, direcció Page, on teniem previst fer una visita al Grand Canyon del Nord, tot i que sabíem que estava tancat, voliem veure si era possible tal aberració. Unes milles abans d'entrar a Page, hem vist desde el cotxe un cartell que anunciava rutes per l'Antilope Canyon, i hi hem anat de cap. Les casualitats han fet que just quan arrivessim sortís un tour amb un guia que parlava castellà, i ens hi hem apuntat!
L'Antilope es preciòs, espectacular, diferent. Nomès entrar el guia ens ha explicat com programar la camara perque ens sortíssin unes fotos precioses. Nomès espero haver pogut copsar aquella bellessa tant especial d'un lloc sagrat pels Navajos. Cada 5 minuts canvia la llum i les seves formes. El guia, en Roberto, ens ha sorprés amb un concert de flauta dins l'Antilope. Francament genial!
Per finalitzar el dia, i com diem nosaltres, no sempre tot pot sortir rodó, i per sopar hem anat a un xino, ja que per la contornada semblava ser el més asequible. Hem al•lucinat amb el dolent que era el menjar. Però al final hem passat una bona estona rient, que això es el que compta, i saciat una mica els nostres estòmags!
Bona nit seguidors! Demà anem al Grand Canyon!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada