Hola a tot@s!
Ahir a la nit, un cop trobat el motel, ens vam dirigir al Big Steak Texas. Es un restaurant mític de la ruta, on fan els millors filets de tot Texas. Es un local amb molt d'encant que al centre del local té una taula elevada reservada tots aquells que s'aventuren a realitzar el repte de les 72 onces, on l'aspirant s'ha de menjar una enorme peça de carn amb el seu acompanyament en 60 minuts. I vam tenir l'ocasió de veure un challengue, on un dels dos aspirants ho va aconseguir! Va ser espectacular poder-ho veure!
Ens vam possar les botes! El nostre camarer ens va regalar uns barrets de cowboy ja que vam ser molt generosos en les tips ( propines). Molt autentics!
L'endemà vam sortir amb cotxe direcció Adrian, on es troba el punt intermig de la ruta, on era obligat reflexionar les milles que haviem fet! Al cos ja en portavem aproximadament mes de 1139 milles! De moment hem vist la zona dels grans llacs, les grans llanures verdes i els prats de pastura de Oklahoma- Texas. Al midpoint vam fer un cafe, mentres ens relaxavem en un banc al sol, a l'estil mariachi, ja estavem acostant-nos a New Mexico i el paissatge cada cop mes árid, ens regala colors impresionants per la seva inmensitat.
Vam creuar la frontera de Texas per Glenrio, on vam fer un tram autentic de la ruta, que era caminet de terra. El paissatge d'aquestes zones es indescriptible per la seva bellessa, amplitud i diferencia respecte el que tenim a casa. Un cop traspasada la frontera ens endinsavem a New Mexico. Carreteres amb rectes impressionants limitades a 75 milles/hora, uns 124 kilometres/hora.
A New Mexico, vam parar a Santa Rosa, un poblet amb molt d'encant on hi vam dinar. Per dinar vaig decidir provar una enchilada, una mica de menjar típic de New Mexico, la sensació era de treure foc per la boca. A Santa Rosa vam veure el Blue Hole, un forat de 24,6 metres de fondaria al mig del no res, amb un color d'aigua digne de les millors platges, d'aigua fresqueta, a partir d'aqui ens desviavem cap a Santa Fe per la old route 66. Grans carreteres amb moltes rectes ens esperaven. De camí ens vam trobar uns policies, amb els quals vam iniciar una conversa. Molts simpatics ens van deixar fer una foto amb ells.
Arribats a Santa Fe, trobem un poble perdut al mig del no res, amb molt de color Mexicà, gràcies a les seves robes i joies. Alguns carrers amb encant, i cases fetes d'adobe, camuflen aquest poble en les montanyes. Amb la posta de sol, marxavem direcció Albuquerque, on encara ens quedava una hora de cotxe on jo hem vaig adormir fruit del cansament acumulat.
Un cop a Abuquerque, ja dins del motel, vam decidir planificar la ruta de l'endemà, molt llarga pero on ja començarem a veure pedres vermelles, tot aproximant-nos a la zona dels canyons.
Dema mes i millor!
We take care!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada