Hola a tot@s,
Sento no haver pogut escriure ahir, la etapa va ser dura i les tecnologies van fallar! Així que faré un resum de l'etapa d'ahir i la d'avui.
El dia d'ahir va començar amb un bon esmorzar a wafle house, un sandwich fet de bacon, truita i formatge, un dels entrepants mes bons que m'he menjat mai. Ben esmorzats vam fer direcció Kansas, l'estat mes curt dels 10 estats previstos a veure. De camí ens vam parar en una gasolinera espectacular (gasolinera Sinclair) habitada per un home anomenat Gary, un enamorat de la ruta 66, el qual gratuitament ens va informar de molts llocs imprescindibles. Va ser una visita molt melancònica i realment agraïda!
De camí, i ja un cop a l'estat de Kansas vam parar a Galena, on hi ha el mate original, on es va inspirar la pelicula cars. El petit tram de Kansas, té una part amb l'esfalt original de la ruta 66, com diu el Pol, "el verdadero asfalto resquebrajado". El paissatge ja va canviant, i es nota que ens aproximem cap a l'oest, i ja entrat a l'estat d'Oklahoma, ens vam fer la foto quasi obligada al wale blue, la balena blava, on per sorpresa ens vam trobar un concert de cowntry, mentres es feia de nit. Encara ens quedava moltes milles per fer, i no voliem abandonar la 66, pero finalment el cansament va fer agafar la interestatal, fins quasi be Ocklahoma, on encara ens calia trobar motel.
Avui, aprenent la lecció d'ahir, hem decidit sortir més d'hora dormin molt poc. Primera parada esmorzar, i ben tips hem sortit d'Oklahoma city direcció Amarillo. Poc a poc el terreny ha anat canviant. Hem pasat dels prats semi verds amb moltes vaques a uns paissatges més àrids i vermellosos, amb grans extencions petroliferes, enara dins d'Oklahoma. La parada a Clinton erea obligada. Allí hi trobem un museu de la ruta 66 molt ben parit, on hem pogut dinar en un restaurant italià genial, tot creuant la carretera. Un cop hem passat clinton, el paissatge s'ha rornat encara mes àrid i hem vist diversos pobles cada cop mes deshabitats. L'últim punt d'Ocklahoma es Texola, a partida allí entravem a Texas. Pobles cada cop més separats i alguns d'ells fantasmes. Seguint la 66, trobem Groom, on hi ha una creu gegant, crec que la més alta d'Estats Units, i Conway, on hi han enterrats buguys, on els viatgés es dediquen a pintar-los.
Un cop arribats a Amarillo hem visitat també els Cadillacs enterrats, i els hem pintat, tot veient la posta de sol. Molt relaxant!
Aixo es tot per avui!
Demà anem direcció Alburquerque, Nuevo Mexico, on haurem fet ja la meitat de les milles que ens queden!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada