Hola a tot@s,
Aquest matí ens hem llevat ben d'hora ja que avui teniem moltes milles per fer i aquestes eren molt interesant poder-les veure amb la llum del día. Així que hem sortit en ruta sense esmorzar tant sols amb un cafè. Mes endevant ja esmorzariem, ja que aquí els esmorzars són com dinars.
Avui hem seguit conduint pel no res, cada poble esta mes separat, així que omplim el diposit cada vegada per evitar sustos. Sortint de New Mexico, comencem a veure formacions rocoses vermelles, que ens sorprenen i ens atrauen, tot i que el temps es limitat. Al anar cap a les montanyes de Prewitt, un vigilant del parc ens ha comentat que el parc estava obert, i degut al Shutdown hem decidit fer-li mes preguntes, les quals molt amablement ens ha respost. Ha estat llavors que tot i saber que el canyo de Chelly estava tancat, s'hi podia accedir. La nit abans l'haviem descartat, ja que creiem que no hi podriem entrar. En aquell moment se'ns han il•luminat els ulls i despres de fer un parell de fotos a Prewitt, hem anat fletxats cap al canyo, que ens quedava a dues hores.
Ens vam desviar a Gallup, on deixavem enrrere la ruta 66 per uns dies, per veure una de les coses probablement mes impresionants del món; el Gran Canyon. Abans pero fariem un tastet amb l'impresionant canyo de Chelly. En mig del no res un Subway, així que hem agafat entrepants i provosions per poder fer una escursioneta pel canyo.
El canyo va resultar preciòs, amb molts miradors on podies fer-te una idea de la grandesa, i es que senyors, estem a Arizona, on els paissatges són simplement espectaculars! Hem pogut baixar a baix del canyo i caminar, sembla ben be un desert, entre la roca entre vermell i tronja, la vegetació dessèrtica i la sorra que se'ns posa a les sabates, pero ha estat perfecte. Tot fent un picnic hem dinat sobre d'una roca.
Un cop el sol ja anava caient, hem agafat de nou el cotxe per seguir pujant fins a Kayenta, a la meitat del camí, hem entrat en territori navajo, i es nota la barreja entre la pobresa dls habitans, però també la riquesa i el privilegi d'on viuen. La imensitat no es pot descriure i això es justament el que hem viscut avui.
Aquesta nit la passarem molt aprop de Kayenta, dins de territori navajo, patiem per si l'hotel seria net i segur, ja que els comentaris no eren gaire esperensadors, però la sorpresa ha resultat ser molt agradable i ben el contrari del que pensavem en un inici, el motel esta genial, net i amb cafeteria, al mig del no res!
Demà veurem el Monument Valley, que crec que no ens decepcionarà! Aqui teniu algunes fotos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada